"Los bosques maduros son los ecosistemas terrestres más complejos, ricos y estables de Catalunya, pero también son muy escasos", ha declarado Joan Cuyàs de DEPANA. "Sus características ambientales, estéticas y educativas les otorga un valor económico muy alto, muy superior al valor de la madera que se pueda obtener de ellos".
Esta denuncia de los ecologistas se produce tras la constatación de la pérdida de, aproximadamente, la cuarta parte de los bosques incluidos en el inventario de bosques singulares realizado por el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) durante los años 2009 y 2010 (1, 2 y 3). Este inventario, realizado por encargo del entonces Departamento de Medio Ambiente y Vivienda, entre los que se incluyeron los pequeños bosques centenarios (antiguos y maduros) que quedaban en Catalunya, tenía como objetivo "catalogar los mejores bosques a escala comarcal y de país, atendiendo a los diversos usos y valores del bosque".
"Se estima que la cuarta parte de los bosques viejos inventariados por el CREAF han sido cortados total o parcialmente", ha declarado Joan Vázquez de IPCENA. "Este patrimonio era de un valor irrecuperable y se ha perdido para siempre".
Los poco más de 200 bosques centenarios incluidos en el inventario del CREAF, que cubrían una superficie de 2.355 hectáreas (equivalentes al 0,3% de la superficie forestal arbórea de Catalunya), eran representativos de la diversidad forestal y estaban formados por pequeños rodales, generalmente inferiores a 10 hectáreas, enclavados dentro de bosques con menor valor, que se habían librado de las talas forestales y los incendios desde hace siglos. En los pocos casos donde se había podido realizar una prospección científica dentro de estos bosques habían aparecido casi siempre especies nuevas para la comarca, Catalunya o el mundo.
Tan solo el 10% de su superficie está protegida de una manera efectiva (reservas naturales, acuerdos de custodia del territorio, compra de derechos de tala, etc.), por lo que el 90% de la superficie de bosques más excepcionales de Catalunya se encuentra desprotegida, aunque se halle en espacios de la red Natura 2000. La mayoría de estos bosques centenarios son de propiedad privada, aunque también hay bosques maduros en terrenos de titularidad pública que tampoco se han librado de las talas.
" La falta de interés de la Administración por conservarlos, unida a la desatención de los bosques antiguos en la elaboración de la mayoría de los planes técnicos forestales y la crisis económica han puesto en la picota los bosques con mayor biodiversidad de Catalunya", ha declarado Toni Bara, de GEPEC-EdC.
La comarca de la Garrotxa es la que tiene más superficie forestal autóctona de Catalunya y fue la primera donde, en 2004, la Institución Catalana de Historia Natural realizó un inventario de bosques maduros. Según los autores del inventario, en los últimos años se han cortado prácticamente todos los bosques centenarios que quedaban fuera del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa con una sola excepción, que se pudo salvar in extremis: las 15 ha de un magnífico hayedo centenario, en el Bac de las Olletes, dentro del Espacio de Interés Natural del Collsacabra. En un estudio realizado en 2007 en tres rodales antiguos de encina, se encontraron 112 especies de líquenes diferentes, de los cuales 45 eran desconocidos en la comarca de la Garrotxa.
"Los bosques viejos, como el patrimonio artístico y cultural, nos permite mantener trozos de nuestra historia natural, que son evocadores de experiencias artísticas y estéticas. Saber respetar los árboles viejos y los bosques maduros de un país es un indicador de la cultura de un pueblo" ha señalado Miguel Ángel Soto, de la campaña de Bosques de Greenpeace
Notas:
(1) Pobres boscos vells. l?Agró negre http://www.depana.org/data/2304130408_revista23perweb.pdf
(2) Mèdol paradigmàtic: http://gepec.cat/files/pdf/140204MedolAnellaGaia_Francoli.pdf
(3) Reptes per preservar els boscs maduros a Catalunya. II Jornades sobre boscos madurs. Santa Coloma de Farners, 2013. http://ichn.iec.cat/pdf/Boscos_madurs_Catalunya.pdf
ONG ecologistes demanen a la Generalitat que pari la destrucció dels últims boscos madurs de Catalunya
Ja s'ha perdut una quarta part d'aquest patrimoni forestal irreemplaçable de boscos centenaris
19.2.2014.- Les organitzacions ecologistes DEPANA, Ecologistes en Acció, GEPEC-EdC, Greenpeace i IPCENA denuncien públicament que els escassos boscos madurs que encara queden a Catalunya estan sent talats i demanen a la Generalitat que posi fi a aquesta pràctica.
"Els boscos madurs són els ecosistemes terrestres més complexos, rics i estables de Catalunya, però també són molt escassos", ha declarat Joan Cuyàs de Depana. "Les seves característiques ambientals, estètiques i educatives els atorga un valor econòmic molt alt, molt superior al valor de la fusta que es pugui obtenir d'ells".
Aquesta denúncia dels ecologistes es produeix després de la constatació de la pèrdua de, aproximadament, la quarta part dels boscos inclosos en l'inventari de boscos singulars realitzat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) durant els anys 2009 i 2010 (1, 2 i 3). Aquest inventari, realitzat per encàrrec del Departament de Medi ambient i Habitatge d?aquell moment, va incloure els petits boscos centenaris (antics i madurs) que quedaven a Catalunya, i tenia com a objectiu "catalogar els millors boscos a escala comarcal i de país, atenent als diversos usos i valors del bosc".
"S'estima que la quarta part dels boscos vells inventariats pel CREAF han estat tallats total o parcialment", ha declarat Joan Vázquez de IPCENA. "Aquest patrimoni era d'un valor irrecuperable i s'ha perdut per sempre".
Els poc més de 200 boscos centenaris inclosos en l'inventari del CREAF, que cobrien una superfície de 2.355 hectàrees (equivalents al 0,3% de la superfície forestal arbòria de Catalunya), eren representatius de la diversitat forestal i estaven formats per petits rodals, generalment inferiors a 10 hectàrees, enclavats dins de boscos amb menor valor, que s'havien lliurat de les tales forestals i els incendis des de fa segles. En els pocs casos on s'havia pogut realitzar una prospecció científica dins d'aquests boscos havien aparegut gairebé sempre espècies noves per a la comarca, Catalunya o el món.
Tan sols el 10% de la seva superfície està protegida d'una manera efectiva (reserves naturals, acords de custòdia del territori, compra de drets de tala, etc.), per la qual cosa, el 90% de la superfície de boscos més excepcionals de Catalunya es troba desprotegida, encara que es trobi en espais de la xarxa Natura 2000. La majoria d'aquests boscos centenaris són de propietat privada, encara que també hi ha boscos madurs en terrenys de titularitat pública que tampoc s'han lliurat de la seva talla.
"La falta d'interès de l'Administració per conservar-los, unida a la desatenció dels boscos antics en l'elaboració de la majoria dels plans tècnics forestals, i la crisi econòmica, han posat en perill els boscos amb major biodiversitat de Catalunya", ha declarat Toni Bara, de GEPEC-EdC.
La comarca de la Garrotxa és la que té més superfície forestal autòctona de Catalunya i va ser la primera on, en 2004, la Institució Catalana d'Història Natural va realitzar un inventari de boscos madurs. Segons els autors de l'inventari, en els últims anys s'han tallat pràcticament tots els boscos centenaris que quedaven fora del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb una sola excepció, que es va poder salvar in extremis: les 15 ha d'una magnífica fageda centenària, en el Bac de les Olletes, dins de l'Espai d'Interès Natural del Collsacabra. En un estudi realitzat en 2007 en tres rodals antics d'alzina, es van trobar 112 espècies de líquens diferents, dels quals 45 eren desconeguts a la comarca de la Garrotxa.
"Els boscos vells, com el patrimoni artístic i cultural, ens permet mantenir trossos de la nostra història natural, que són evocadors d'experiències artístiques i estètiques. Saber respectar els arbres vells i els boscos madurs d'un país és un indicador de la cultura d'un poble" ha assenyalat Miguel Ángel Soto, de la campanya de Boscos de Greenpeace.
Notes:
(1) Pobres boscos vells. l?Agró negre http://www.depana.org/data/2304130408_revista23perweb.pdf
(2) Mèdol paradigmàtic: http://gepec.cat/files/pdf/140204medolanellagaia_francoli.pdf
(3) Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. II Jornades sobre boscos madurs. Santa Coloma de Farners, 2013. http://ichn.iec.cat/pdf/boscos_madurs_catalunya.pdf