Los datos aportados por el Instituto Nacional de Estadística (INE) en su última Encuesta sobre la Recogida y Tratamiento de Residuos indican que más de un 88 % de nuestras basuras urbanas se recogen de forma mezclada. Esto hace que nuestro país esté por debajo de los niveles de recuperación que fija Bruselas. A pesar de ello, y de que varias comunidades autónomas (CC. AA) hayan descartado proyectos para construir o ampliar incineradoras (Catalunya y Navarra) sus responsables políticos y técnicos pretenden desviar el flujo de residuos a quemar hacia otro tipo de hornos como cementeras o plantas de generación de electricidad, entre otros.

El estudio desgrana información de las características, la legislación aplicable, la situación en Europa y España, y un análisis del impacto económico y ambiental del uso de CDR por parte de la industria. Estos dos últimos puntos son especialmente relevantes pues destacan los altos costes económicos y medioambientales negativos para el conjunto de la sociedad, ya que solo representa beneficios económicos para las instalaciones industriales que los consumen.

Además, el uso de estos combustibles supone una reducción de la recaudación para las CC. AA que disponen de impuestos sobre el vertido o la incineración de residuos. Se da la circunstancia que en breve podrían ser todas la CC. AA, puesto que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, tiene la intención de modificar la Ley de residuos al respecto. Actualmente y para el caso de Cataluña, se estima una pérdida anual de recaudación de 3,8 millones de euros por este concepto.

“Con estas evidencias, cabe preguntarse cuáles son los verdaderos motivos para apostar por la incineración de CDR y a quién benefician”, ha declarado Julio Barea, responsable de la campaña de Energía y Cambio Climático de Greenpeace que ha señalado la urgencia de “apostar por políticas sostenibles de residuos que primen la reducción, reutilización y reciclaje, y que descarten para siempre la incineración y el vertido”.

Según revela el informe, dado que los CDR contienen un elevado porcentaje de residuos potencialmente reciclables, si los residuos consumidos como CDR en España el año 2010 se hubieran destinado a reciclaje se hubieran generado beneficios externos por valor de entre 7,1 y 7,7 millones de euros. Además de este beneficio no generado, el consumo de CDR en cementeras tuvo un coste externo de entre 1,33 y 2,41 millones de euros en el año 2010. Claramente, el beneficio sería mayor con una gestión más racional y sostenible de los residuos.

Notas:
1) http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/La-puerta-de-atras-de-la-incineracion/

==============================================

Greenpeace denuncia que els CDR són una incineració encoberta de residus reciclables

En el seu informe l'organització evidencia la inviabilitat econòmica i ambiental de la crema dels combustibles derivats de residus (CDR)

Greenpeace ha presentat avui l'informe La porta de darrere de la incineració de residus. Anàlisi econòmica ambiental de la utilització de combustibles derivats dels residus (CDR) a Espanya (1), en el qual s'exposen els elevats costos que té la crema d'aquest tipus d'escombraries. La producció de CDR a partir de residus municipals constitueix una alteració de la jerarquia de residus i el desaprofitament d'una gran quantitat de materials recuperables valuosos ja que els destina, sota el nom de combustibles, a incineració.

Les dades aportades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en la seva última Enquesta sobre la Recollida i Tractament de Residus indiquen que més d'un 88 % de les nostres escombraries urbanes es recullen de forma barrejada. Això fa que el nostre país estigui per sota dels nivells de recuperació que fixa Brussel·les. Malgrat això, i que diverses comunitats autònomes (CC. AA) hagin descartat projectes per construir o ampliar incineradores (Catalunya i Navarra) els seus responsables polítics i tècnics pretenen desviar el flux de residus a cremar cap a un altre tipus de forns com cementeras o plantes de generació d'electricitat, entre d’altres.

L'estudi desgrana informació de les característiques, la legislació aplicable, la situació a Europa i Espanya, i una anàlisi de l'impacte econòmic i ambiental de l'ús de CDR per part de la indústria. Aquests dos últims punts són especialment rellevants doncs destaquen els alts costos econòmics i mediambientals negatius per al conjunt de la societat, ja que solament representa beneficis econòmics per a les instal·lacions industrials que els consumeixen.

A més, l'ús d'aquests combustibles suposa una reducció de la recaptació per a les CC. AA que disposen d'impostos sobre l'abocament o la incineració de residus. Es dóna la circumstància que en breu podrien ser totes la CC. AA, ja que el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, té la intenció de modificar la Llei de residus sobre aquest tema. Actualment i per al cas de Catalunya, s'estima una pèrdua anual de recaptació de 3,8 milions d'euros per aquest concepte.

“Amb aquestes evidències, cal preguntar-se quins són els veritables motius per apostar per la incineració de CDR i a qui beneficien”, ha declarat Julio Barea, responsable de la campanya d'Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace que ha assenyalat la urgència de “apostar per polítiques sostenibles de residus que prevalguin la reducció, reutilització i reciclatge, i que descartin per sempre la incineració i l'abocament”.

Segons revela l'informe, atès que els CDR contenen un elevat percentatge de residus potencialment reciclables, si els residus consumits com CDR a Espanya l'any 2010 s'haguessin destinat a reciclatge s'haguessin generat beneficis externs per valor d'entre 7,1 i 7,7 milions d'euros. A més d'aquest benefici no generat, el consum de CDR en cementeras va tenir un cost extern d'entre 1,33 i 2,41 milions d'euros l'any 2010. Clarament, el benefici seria major amb una gestió més racional i sostenible dels residus.

Notes:
1) http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/la-puerta-de-atras-de-la-incineracion/