Hoy nos hemos despertado con la noticia de que el Conseller de Política Territorial i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, ha decidido reiniciar la tramitación del mapa eólico catalán – de las Zonas de Desarrollo Preferente, ZDPs.. Una buena noticia en el marasmo que mantiene a Cataluña en la cola del estado en cuanto a energías renovables se refiere – ayudando, de paso, a seguir cómodamente en su primera posición como productora de energía nuclear.

Cuando entraron los gobiernos tripartitos, parecía que finalmente se realizaría un cambio hacia un modelo energético más sostenible en Catalunya. Pero ante unas eléctricas que querían mantener las nucleares e impulsar ciclos combinados,  y que utilizaban su posición de fuerza como distribuidoras para dificultar el acceso a las redes a nuevos competidores, y de unas plataformas de defensa del territorio que confunden éste con el medio ambiente y que han ido virando hacia unos criterios cada vez más “paisajísticos”, los tripartitos optaron por marcarse un techo muy bajo de potencia eólica instalada para 2015 – solamente 1500 megawatios – y en promover decreto que permitiera alcanzarlos incorporando todas estas reticencias : el  Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius  aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a  Catalunya.

De la cuadratura del círculo le salieron al gobierno anterior 7 zonas fuera de las cuales se prohíbe la instalación de nuevos parques eólicos de más de 10 MW. Estas zonas se sacaron a concurso público, y de hecho Gas Natural Fenosa (junto con Ecotècnia) se llevó la parte del león. Las ZDP excluyen las zonas rojas del mapa eólico anterior – zonas de incompatibilidad de la energía eólica con la protección de la biodiversidad. Quizás por ello, el gobierno de Montilla entendió que podía saltarse en ellas el trámite de evaluación global estratégica que prescribe la ley. Un craso error no sólo legal, sino estratégico, que llevó a una organización de defensa del territorio a denunciar el decreto ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, que lo suspendió cautelarmente por este defecto.  Es decir, tras el tripartito la energía eólica en Cataluña queda con más potencia instalada – gracias principalmente al empeño de los promotores – pero con un horizonte incierto.

Es difícil juzgar si el fracaso del tripartito para establecer un marco legal que promueva realmente  la energía eólica es  fruto de guiños al “territorio” y de la incompetencia  o si estamos ante una gestión muy inteligente de quien apostaba por mantener el status quo.  En todo caso, desde Greenpeace nos alegramos de que Recoder intente rescatar los restos del naufragio. Pero el buque insignia del tripartito, un Decreto que garantiza la contención de las renovables, es un lastre. Ante el cambio climático que ya se manifiesta, los riesgos de la energía nuclear y, también, la revolución silenciosa de las energías renovables, que ya lideran la renovación del parque eléctrico mundial, lo que necesitamos es... un nuevo barco.


==========================================================

Bones notícies per a l'eòlica a Catalunya

Avui ens hem despertat amb la notícia que el Conseller de Política Territorial i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, ha decidit reiniciar la tramitació del mapa eòlic català – de les Zones de Desenvolupament Prioritari, ZDPs.. Una bona notícia en el marasme que manté a Catalunya en la cua de l'estat quant a energies renovables– ajudant, de passada, a seguir còmodament en la seva primera posició com a productora d'energia nuclear.

Quan van entrar els governs tripartits, semblava que finalment es realitzaria un canvi cap a un model energètic més sostenible a Catalunya. Però davant unes elèctriques que volien mantenir les nuclears i impulsar cicles combinats, i que utilitzaven la seva posició de força com a distribuïdores per dificultar l'accés a les xarxes a nous competidors, i d'unes plataformes de defensa del territori que confonen aquest amb el medi ambient i que han anat girant cap a uns criteris cada vegada més “paisatgístics”, els tripartits van optar per marcar-se un sostre molt baix de potència eòlica instal·lada per 2015 – solament 1500 megawats – i a promoure decret que permetés aconseguir-los incorporant totes aquestes reticències : el Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual és regulin els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya.

De la quadratura del cercle li van sortir al govern anterior 7 zones fora de les quals s'hi prohibeix la instal·lació de nous parcs eòlics de més de 10 MW. Aquestes zones es van treure a concurs públic, i de fet Gas Natural Fenosa (juntament amb Ecotècnia) se'n va endur la major part. Les ZDP exclouen les zones vermelles del mapa eòlic anterior – zones d'incompatibilitat de l'energia eòlica amb la protecció de la biodiversitat. Potser per això, el govern de Montilla va entendre que podia saltar-se en elles el tràmit d'avaluació global estratègica que prescriu la llei. Un craso error no només legal, sinó estratègic, que va portar a una organització de defensa del territori a denunciar el decret davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el va suspendre cautelarment per aquest defecte. És a dir, després del tripartit l'energia eòlica a Catalunya queda amb més potència instal·lada – gràcies principalment a l'obstinació dels promotors – però amb un horitzó incert.

És difícil jutjar si el fracàs del tripartit per establir un marc legal que promogui realment l'energia eòlica és fruit de picades d'ullet a el “territori” i de la incompetència o si estem davant una gestió molt intel·ligent de qui apostava per mantenir el status quo. En tot cas, des de Greenpeace ens alegrem que Recoder intenti rescatar les restes del naufragi. Però el vaixell almirall del tripartit, un Decret que garanteix la contenció dels renovables, és un llast. Davant el canvi climàtic que ja es manifesta, els riscos de l'energia nuclear i, també, la revolució silenciosa de les energies renovables, que ja lideren la renovació del parc elèctric mundial, allò que necessitem és... un nou vaixell.


Anna Rosa Martínez, Delegada en Catalunya