No gana una para sustos. Si no, ¿cómo calificaríais una ley con 610 puntos que incide sobre 80 leyes anteriores y que da a la sociedad la friolera de 7 días para reaccionar antes de llevarla al Parlament? Pues esta ha sido la gran idea del gobierno de Convergència i Unió, un invento llamado Ley Omnibus que sólo en medio ambiente, propone:
- Desproteger una parte del Parque Natural del Cap de Creus
- Modificar la ley de residuos para abrir la puerta a que las empresas que los produzcan (excepto si son peligrosos) puedan incinerarlos directamente.
- Facilitar la privatización de la gestión del agua.
- La posible desaparición de la necesidad de elaborar estudios de impacto ambiental para un número importante de infraestructuras.
- Permitir la caza para “actividades de canto tradicionales“ de fringílidos – pinzones, jilgueros, verderones y pardillos – y, por lo tanto, sacar estas especies de las listas de aves protegidas.
- Abrir el acceso a pistas forestales estrechas a los vehículos de motor.
Unas medidas cuya capacidad para relanzar la economía no merecen, sin duda alguna, la tramitación por la vía de urgencia. CiU ha preparado con tiempo esta ley omnibus, y ha esperado a hacerla pública a que pasaran las elecciones municipales. El clamor social y político ha obligado, por ahora, a echar el freno y a otorgar unos días más y quizás partir la ley en varias. Pero ya ha mostrado los dientes y a la sociedad y las organizaciones ecologistas nos toca evitar que muerda.
Cuando desapareció el Departament de Medi Ambient, desde Greenpeace quisimos dar una oportunidad a la afirmación de que las políticas ambientales serían transversales. Parece que lo transversal será modificarlas a la baja. Qué triste que algunos sólo puedan imaginar reflotar la economía a base de rebajar los estándares ambientales – en apostar por convertir a Catalunya en una máquina de Europa. Y si no es así... ¿por qué recurrir a la estrategia del shock?
La llei omnibus, o la doctrina del xoc, versió CiU
No guanya una per a ensurts. Si no, com qualificaríeu una llei amb 610 punts que incideix sobre 80 lleis anteriors i que dóna a la societat la friolera de 7 dies per reaccionar abans de portar-la al Parlament? Doncs aquesta ha estat la gran idea del govern de Convergència i Unió, un invent anomenat Llei Omnibus que només al medi ambient, proposa:
Desproteger una part del Parc Natural del Cap de Creus
Modificar la llei de residus per obrir la porta al fet que les empreses que els produeixin (excepte si són perillosos) puguin incinerar-los directament.
Facilitar la privatització de la gestió de l'aigua.
La possible desaparició de la necessitat d'elaborar estudis d'impacte ambiental per a un nombre important d'infraestructures.
Permetre la caça per a “activitats de cant tradicionals” de fringílids – caderneres, pinsans comuns, verdums i passarells – i, per tant, treure aquestes espècies de les llistes d'aus protegides.
Obrir l'accés a pistes forestals estretes als vehicles de motor.
Unes mesures la capacitat de les quals per rellançar l'economia no mereixen, sens dubte, la tramitació per la via d'urgència. CiU ha preparat amb temps aquesta llei omnibus, i a esperat a fer-la pública al fet que passessin les eleccions municipals. El clam social i polític ha obligat, ara com ara, a tirar el fre i a atorgar uns dies més i potser partir la llei en vàries. Però ja ha mostrat les dents i a la societat i les organitzacions ecologistes ens toca evitar que mossegui.
Quan desaparició el Departament de Medi Ambient, des de Greenpeace vam voler donar una oportunitat a l'afirmació que les polítiques ambientals serien transversals. Sembla que el transversal serà modificar-les a la baixa. Què trist que alguns només puguin imaginar reflotar l'economia a força de rebaixar els estàndards ambientals – a apostar per convertir a Catalunya en una maquila d'Europa. I si no és així... per què recórrer a l'estratègia del xoc?
Anna Rosa Martínez (@mpannarosa), delegada de Greenpeace en Catalunya
(Imagen de Blog de Comercio Electrónico)