Greenpeace ha presentado hoy en Barcelona el informe Alimentos bajo amenaza. Valor económico de la polinización y vulnerabilidad de la agricultura española ante el declive de las abejas y otros polinizadores en el que revela cuál es el beneficio económico de la polinización por insectos para la agricultura a nivel estatal y para cada una de las comunidades autónomas. La organización analiza el grado de vulnerabilidad de la agricultura ante la pérdida de estos insectos y cómo los plaguicidas representan una amenaza directa a sus poblaciones en el Estado español. Catalunya destaca por ser la segunda comunidad autónoma más amenazada por esta desaparición puesto que supondría una pérdida económica del 25% en su agricultura. Esto se debe en particular al gran peso que tiene el sector frutícola en la agricultura catalana, donde destacan cultivos como el de las manzanas, peras o melocotones que dependen en gran medida de la polinización por insectos.
Las principales conclusiones del informe son que:
- el 70% de los principales cultivos de la agricultura a nivel estatal para consumo humano dependen de la polinización por insectos. Es decir, ¾ partes de los cultivos para alimentación humana están amenazados por su desaparición. En Cataluña la cifra es del 71%
- Catalunya es la segunda CC.AA más amenazada por la pérdida de insectos polinizadores con una vulnerabilidad del 25%. Solo por detrás del Principado de Asturias (34% de vulnerabilidad) y seguida de la Región de Murcia (24%), Aragón, (17%) y Galicia (16,5%);
- el valor económico de la polinización por insectos para los cultivos de consumo humano fue de más de 2.400 millones de euros en 2011. En Cataluña, fue de 321 millones de euros, lo que la convierte en la segunda CC. AA. con mayor beneficio económico por este tipo de polinización; de los cuales el 93% (casi 300 millones) está vinculado al sector frutícola;
- España es el segundo productor mundial de almendras, el cuarto de melocotones y nectarinas y el tercero de fresas, cultivos que pertenecen a los sectores más vulnerables a la falta de polinización por insectos. Frutos secos: vulnerabilidad del 34%; sector frutícola: 18% y hortícola: 17%. En Catalunya los sectores más amenazados son el frutícola (con una vulnerabilidad del 39%) y el de los frutos secos (20%);
Este informe es el primer estudio de estas características, existían cálculos a escala mundial y europea, pero no a escala nacional ni autonómica. Está basado en la “Herramienta para la valoración de los servicios de polinización a nivel nacional” de la Organización para la Alimentación y la Agricultura de las Naciones Unidas (FAO).
“Cultivos tan importantes para la agricultura en Cataluña y para nuestra alimentación como las manzanas, peras, melocotones y nectarinas de los cuales Catalunya es el principal productor estatal podrían ver reducida su producción hasta un 90% por la pérdida de insectos polinizadores”, ha afirmado Luís Ferreirim, responsable de la campaña de Agricultura de Greenpeace.
Pese a su importancia, tanto para la seguridad alimentaria como para la biodiversidad, las poblaciones de los insectos polinizadores están en declive. El sector apícola español denuncia mortandades de abejas entre el 20 y el 40%, incluso superiores en algunas regiones, como Galicia, donde se acaba de informar que hasta un 56% de las colonias han desaparecido desde el año 2000.
Por ello, en el informe también se analiza la situación específica de los insecticidas autorizados que ponen en peligro a los insectos polinizadores en España. Las principales conclusiones son:
- la utilización de insecticidas en España aumentó un 56% entre 1990 y 2010. En la actualidad están autorizados 319 insecticidas que indican claramente que son peligrosos para las abejas en la ficha de registro del producto.
- la utilización intensiva de plaguicidas en la agricultura convencional provoca repetidamente casos de mortandades masivas de abejas.
En junio de 2013, millones de abejas murieron en el municipio de Santa Coloma de Farners (Girona) debido a la aplicación de un plaguicida agrícola en frutales, algo que ya había ocurrido en otras ocasiones. Aunque las fumigaciones fueron efectuadas después de la floración, tal y como se establece en las indicaciones para mitigar los riesgos para estos insectos, el resultado fue un nuevo caso de mortandad masiva. Esto demuestra que no existe un uso seguro de los plaguicidas, en este caso el que fue utilizado está claramente identificado como “muy peligroso para las abejas”.
“Un modelo de agricultura que pone en peligro a los polinizadores y al equilibrio ecológico del planeta no es un modelo a mantener. Es urgente prohibir todos los plaguicidas tóxicos para las abejas y demás polinizadores y apoyar decididamente la agricultura ecológica, la única solución de futuro”, ha concluido Ferreirim.
Para salvar a las abejas, a la agricultura y nuestra alimentación Greenpeace exige a las autoridades que:
- prohíban el uso de los 319 plaguicidas peligrosos para las abejas y otros polinizadores antes del 2017 y no se autoricen otros sospechosos de serlo;
- desarrollen un plan integral de acción para proteger a las abejas melíferas y demás polinizadores;
- establezcan una hoja de ruta de cara a incrementar a 7,6 millones de hectáreas (el 30% de la superficie agrícola española) la superficie dedicada a la agricultura ecológica en 2020, y para que antes del 2050 la agricultura en España sea 100% ecológica;
- las CC. AA. garanticen la adopción de medidas a nivel local que permitan la protección de los polinizadores. Y que fomenten también por su parte las prácticas agrícolas respetuosas basadas en las técnicas de agricultura ecológica.
Presentació de l'informe: Aliments sota amenaça
L'agricultura catalana és la segona més amenaçada per l'actual declivi de les abelles i altres pol·linitzadors amb una vulnerabilitat del 25%
- A Catalunya, la pol·linització per insectes va suposar per a l'agricultura més de 321 milions d'euros
- El sector de la fruita, el més important per a l'agricultura catalana, presenta una vulnerabilitat del 39%
- L'ús de plaguicides en el sector de la fruita ha provocat casos de mortalitat de milions d'abelles, com a Santa Coloma de Farners
Greenpeace ha presentat avui a Barcelona l'informe Aliments sota amenaça. Valor econòmic de la pol·linització i vulnerabilitat de l'agricultura espanyola davant el declivi de les abelles i altres pol·linitzadors en el qual revela quin és el benefici econòmic de la pol·linització per insectes per a l'agricultura a nivell estatal i per a cadascuna de les comunitats autònomes. L'organització analitza el grau de vulnerabilitat de l'agricultura davant la pèrdua d'aquests insectes i com els plaguicides representen una amenaça directa a les seves poblacions en l'Estat espanyol. Catalunya destaca per ser la segona comunitat autònoma més amenaçada per aquesta desaparició ja que suposaria una pèrdua econòmica del 25% en la seva agricultura. Això es deu en particular al gran pes que té el sector de la fruita en l'agricultura catalana, on destaquen cultius com el de les pomes, peres o préssecs que depenen en gran manera de la pol·linització per insectes.
Les principals conclusions de l'informe són que:
- el 70% dels principals cultius de l'agricultura a nivell estatal per a consum humà depenen de la pol·linització per insectes. És a dir, ¾ parts dels cultius per a alimentació humana estan amenaçats per la seva desaparició. A Catalunya la xifra és del 71%
- Catalunya és la segona CC.AA més amenaçada per la pèrdua d'insectes pol·linitzadors amb una vulnerabilitat del 25%. Solament per darrere del Principat d'Astúries (34% de vulnerabilitat) i seguida de la Regió de Múrcia (24%), Aragó, (17%) i Galícia (16,5%);
- el valor econòmic de la pol·linització per insectes per als cultius de consum humà va ser de més de 2.400 milions d'euros en 2011. A Catalunya, va ser de 321 milions d'euros, la qual cosa la converteix en la segona CC. AA. amb major benefici econòmic per aquest tipus de pol·linització; dels quals el 93% (gairebé 300 milions) està vinculat al sector de la fruita;
- Espanya és el segon productor mundial d'ametlles, el quart de préssecs i nectarines i el tercer de maduixes, cultius que pertanyen als sectors més vulnerables a la falta de pol·linització per insectes. Fruites seques: vulnerabilitat del 34%; sector de la fruita: 18% i hortícola: 17%. A Catalunya els sectors més amenaçats són el de la fruita (amb una vulnerabilitat del 39%) i el de la fruita seca (20%);
Aquest informe és el primer estudi d'aquestes característiques, existien càlculs a escala mundial i europea, però no a escala nacional ni autonòmica. Està basat en la “Eina per a la valoració dels serveis de pol·linització a nivell nacional” de l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides (FAO).
“Cultius tan importants per a l'agricultura a Catalunya i per a la nostra alimentació com les pomes, peres, préssecs i nectarines dels quals Catalunya és el principal productor estatal podrien veure reduïda la seva producció fins a un 90% per la pèrdua d'insectes pol·linitzadors”, ha afirmat Luís Ferreirim, responsable de la campanya d'Agricultura de Greenpeace.
Malgrat la seva importància, tant per a la seguretat alimentària com per a la biodiversitat, les poblacions dels insectes pol·linitzadors estan en declivi. El sector apícola espanyol denuncia mortalitat d'abelles entre el 20 i el 40%, fins i tot superiors en algunes regions, com Galícia, on s'acaba d'informar que fins a un 56% de les colònies han desaparegut des de l'any 2000.
Per això, en l'informe també s'analitza la situació específica dels insecticides autoritzats que posen en perill als insectes pol·linitzadors. Les principals conclusions són:
la utilització d'insecticides a Espanya va augmentar un 56% entre 1990 i 2010. En l'actualitat estan autoritzats 319 insecticides que indiquen clarament que són perillosos per a les abelles en la fitxa de registre del producte.
la utilització intensiva de plaguicides en l'agricultura convencional provoca repetidament casos de mortalitat massiva d'abelles.
Al juny de 2013, milions d'abelles van morir en el municipi de Santa Coloma de Farners (Girona) a causa de l'aplicació d'un plaguicida agrícola en fruiters, un fet que ja havia ocorregut en altres ocasions. Encara que les fumigacions van ser efectuades després de la floració, tal com s'estableix en les indicacions per mitigar els riscos per a aquests insectes, el resultat va ser un nou cas de mortalitat massiva. Això demostra que no existeix un ús segur dels plaguicides, en aquest cas el que va ser utilitzat està clarament identificat com “molt perillós per a les abelles”.
“Un model d'agricultura que posa en perill als pol·linitzadors i a l'equilibri ecològic del planeta no és un model a mantenir. És urgent prohibir tots els plaguicides tòxics per a les abelles i altres pol·linitzadors i recolzar decididament l'agricultura ecològica, l'única solució de futur”, ha conclòs Ferreirim.
Per salvar a les abelles, a l'agricultura i la nostra alimentació Greenpeace exigeix a les autoritats que:
- prohibeixin l'ús dels 319 plaguicides perillosos per a les abelles i altres pol·linitzadors abans del 2017 i no s'autoritzin altres sospitosos de ser-ho;
- desenvolupin un pla integral d'acció per protegir a les abelles de la mel i altres pol·linitzadors;
estableixin un full de ruta per a incrementar a 7,6 milions d'hectàrees (el 30% de la superfície agrícola espanyola) la superfície dedicada a l'agricultura ecològica en 2020, i perquè abans del 2050 l'agricultura a Espanya sigui 100% ecològica;
les CC. AA. garanteixin l'adopció de mesures a nivell local que permetin la protecció dels pol·linitzadors. I que fomentin també per la seva banda les pràctiques agrícoles respectuoses basades en les tècniques d'agricultura ecològica.