viernes, 15 de junio de 2012
En el arco mediterráneo la pesca artesanal proporciona trabajo directo a 66.000 personas y en
Cataluya cuenta con unas 1.106 embarcaciones (56% del total de la flota pesquera). Por ejemplos, en una localidad como Sitges hay unos 15 barcos de bajura que generan decenas de empleos directos e indirectos,
sin embargo el sector apenas ha recibido en los últimos años el 20% de las subvenciones procedentes de Europa, cuando el sector artesanal es el que más vela por el bienestar de los ecosistemas marinos al utilizar artes de pesca muy selectivas con apenas descartes.Por este motivo, Greenpeace exige a la Generalitat de Catalunya y al Gobierno central
su apoyo sin fisuras al sector artesanal tanto en los foros nacionales como europeos. España es la principal potencia europea en materia pesquera, sin embargo, a pesar de que el sector artesanal representa el 80% del total de la pesca del país, no cuenta con la representación ni del Gobierno central ni de la Generalitat catalana.
"Queremos que se apliquen políticas medioambientales para todo el litoral, para que así se recuperen los stocks pesqueros", ha declarado Enric del Campo, patrón mayor de la Cofradía Sitges. "Además en Sitges nos gustaría recuperar la marca de pescado de Sitges con un punto de primera venta que generará muchos empleos indirectos, y acreditar el pescado de calidad de 'kilómetro cero' para los restaurantes de Sitges”
Greenpeace denuncia que Catalunya ha visto cómo solo en los dos últimos años su flota artesanal se ha reducido en un 43%, mientras las autoridades asisten impasibles a la actuación del arrastre costero que deteriora con impunidad los ecosistemas marinos y genera numerosos descartes. Como dato, esta flota consume 40 litros de gasóleo por cada kilogramo de pescado. “Toda la flota artesanal catalana podría vivir durante un año de las capturas de un solo arrastrero, algo intolerable e insostenible”, ha lamentado Celia Ojeda, responsable de Océanos de Greenpeace.
Entre las demandas conjuntas del sector artesanal destacan la necesidad de la cogestión de los caladeros a largo plazo, la prioridad de acceso a los recursos para los artes más sostenibles y la coherencia entre las cuotas pesqueras y las recomendaciones científicas. En cuanto a las subvenciones, el sector exige un mayor control y que estos fondos se destinen a la recuperación de los hábitats y al apoyo de la pesca sostenible. Asimismo, defienden el establecimiento de Reservas Marinas como una herramienta de gestión.
Greenpeace considera que la actual Política Pesquera Común ha sido un fracaso ya que casi el 80% de los stocks pesqueros están agotados, por lo que, a pesar de la última decisión del
Consejo de Ministros Europeo de Pesca y la indiferencia de los Gobiernos español y catalán, seguirá luchando para alcanzar una reforma coherente con los recursos disponibles y la salud de los hábitats marinos.
“Pesca artesanal significa dos cosas: conservación de los recursos marinos y empleo. La apuesta segura para estabilizar la población en las zonas de costa, para generar empleo y a la vez que los caladeros no se esquilmen es la pesca sostenible”, ha declarado Ojeda. “Podemos concluir que si realmente lo que queremos es que la pesca extractiva tenga un futuro, se impone un replanteamiento basado en la sostenibilidad. Pero sobre todo, es necesaria una voluntad política real de avanzar hacia una pesca sostenible”.
Dentro de los esfuerzos de Greenpeace para dar a conocer a la clase política la realidad del sector, se ha realizado una actividad similar en Corcubión (Galicia) y se realizará el próximo lunes 18 en El Cabo de Gata (Almería). En estas visitas también han participado representantes del sector de la distribución.
Demandas de Greenpeace para la Política Pesquera Común:
- Eliminar la sobrecapacidad pesquera, dando prioridad a la eliminación de aquellas flotas más destructivas para ajustar la flota pesquera a unos objetivos sostenibles.
- Eliminar los artes pesqueros destructivos, como el arrastre y mejorar la selectividad de las técnicas pesqueras para recuperar los stocks a niveles de rendimiento máximo sostenible.
- Fijar límites de capturas ajustados a las recomendaciones científicas.
- Establecer una gestión pesquera a largo plazo basada en planes regionales y planes de cogestión.
- Promover y apoyar la creación de Reservas Marinas.
- Permitir el derecho al acceso a los recursos y a las subvenciones pesqueras sólo a las empresas y países que cumplan con la normativa y de forma preferente a quienes contribuyan al beneficio social y ambiental.
- Promover la transparencia, la información y la trazabilidad de los productos pesqueros desde su captura hasta el consumidor final.
- Favorecer aquellas pesquerías más sostenibles como la pesca artesanal y situarla en el corazón de la reforma.
Nota:
(1) En la jornada de pesca han participado:
M. Mercè Santmartí i Miró, directora General de Pesca y Acción Marítima
Laia Ortiz Castellví, portavoz de la Comisión de Medio Ambiente del Parlamento estatal por Izquierda Plural.
=============================================
Greenpeace demana a la Generalitat recolzament a la pesca sostenible pel seu menor impacte i la seva importància socioeconòmica
El sector artesanal a Catalunya representa gairebé el 60% de la flota i rep menys del 20% de les subvencions europees
Aquest matí diversos representants polítics, inclosa la directora general de Pesca de la Generalitat de Cataluya (1), han participat en una jornada de pesca organitzada per Greenpeace amb pescadors artesanals de la confraria de Sitges amb l'objectiu d'apropar la realitat d'aquest sector a la classe política.
A l'arc mediterrani la pesca artesanal proporciona treball directe a 66.000 persones i a Catalunya compta amb unes 1.106 embarcacions (56% del total de la flota pesquera). Per exemple, en una localitat com Sitges hi ha uns 15 vaixells costaners que generen desenes d'ocupacions directes i indirectes, no obstant això el sector amb prou feines ha rebut en els últims anys el 20% de les subvencions procedents d'Europa, quan el sector artesanal és el que més vetlla pel benestar dels ecosistemes marins en utilitzar arts de pesca molt selectives que amb prou feines generen descarts.
Per aquest motiu, Greenpeace exigeix a la Generalitat de Catalunya i al Govern central el seu suport sense fissures al sector artesanal tant en els fòrums nacionals com europeus. Espanya és la principal potència europea en matèria pesquera, no obstant això, a pesar que el sector artesanal representa el 80% del total de la pesca del país, no compta amb la representació ni del Govern central ni de la Generalitat catalana.
"Volem que s'apliquin polítiques mediambientals per a tot el litoral, perquè així es recuperin els estocs pesquers", ha declarat Enric del Camp, patró major de la Confraria Sitges. "A més a Sitges ens agradaria recuperar la marca de peix de Sitges amb un punt de primera venda que generarà moltes ocupacions indirectes, i acreditar el peix de qualitat de 'quilòmetre zero' per als restaurants de Sitges”
Greenpeace denuncia que Catalunya ha vist com solament en els dos últims anys la seva flota artesanal s'ha reduït en un 43%, mentre les autoritats assisteixen impassibles a l'actuació de l'arrossegament costaner que deteriora amb impunitat els ecosistemes marins i genera nombrosos descarts. Com a dada, aquesta flota consumeix 40 litres de gasoil per cada quilogram de peix. “Tota la flota artesanal catalana podria viure durant un any de les captures d'un sol vaixell d'arrossegament, una cosa intolerable i insostenible”, ha lamentat Celia Ojeda, responsable d'Oceans de Greenpeace.
Entre les demandes conjuntes del sector artesanal destaquen la necessitat de la cogestió dels caladors a llarg termini, la prioritat d'accés als recursos per als arts més sostenibles i la coherència entre les quotes pesqueres i les recomanacions científiques. Quant a les subvencions, el sector exigeix un major control i que aquests fons es destinin a la recuperació dels hàbitats i al suport de la pesca sostenible. Així mateix, defensen l'establiment de Reserves Marines com una eina de gestió.
Greenpeace considera que l'actual Política Pesquera Comú ha estat un fracàs ja que gairebé el 80% dels estocs pesquers estan esgotats, per la qual cosa, malgrat l'última decisió del Consell de Ministres Europeu de Pesca i la indiferència dels Governs espanyol i català, seguirà lluitant per aconseguir una reforma coherent amb els recursos disponibles i la salut dels hàbitats marins.
“Pesca artesanal significa dues coses: conservació dels recursos marins i ocupació. L'aposta segura per estabilitzar la població a les zones de costa, per generar ocupació i alhora que els caladors no s'esgotin és la pesca sostenible”, ha declarat Ojeda. “Podem concloure que si realment el que volem és que la pesca extractiva tingui un futur, s'imposa un replantejament basat en la sostenibilitat. Però sobretot, és necessària una voluntat política real d'avançar cap a una pesca sostenible”.
Dins dels esforços de Greenpeace per donar a conèixer a la classe política la realitat del sector, s'ha realitzat una activitat similar a Corcubión (Galícia) i es realitzarà dilluns que ve 18 al Cabo de Gata (Almeria). En aquestes visites també han participat representants del sector de la distribució.
Demandes de Greenpeace per a la Política Pesquera Comú:
- Eliminar la sobrecapacitat pesquera, donant prioritat a l'eliminació d'aquelles flotes més destructives per ajustar la flota pesquera a uns objectius sostenibles.
- Eliminar els arts pesquers destructius, com l'arrossegament i millorar la selectivitat de les tècniques pesqueres per recuperar els estocs a nivells de rendiment màxim sostenible.
- Fixar límits de captures ajustats a les recomanacions científiques.
- Establir una gestió pesquera a llarg termini basada en plans regionals i plans de cogestió.
- Promoure i recolzar la creació de Reserves Marines.
- Permetre el dret a l'accés als recursos i a les subvencions pesqueres només a les empreses i països que compleixin amb la normativa i de forma preferent a els qui contribueixin al benefici social i ambiental.
- Promoure la transparència, la informació i la traçabilidad dels productes pesquers des de la seva captura fins al consumidor final.
- Afavorir aquelles pesqueries més sostenibles com la pesca artesanal i situar-la en el cor de la reforma.
(1) En la jornada de pesca han participat:
M. Mercè Santmartí i Miró, directora General de Pesca i Acció Marítima
Laia Ortiz Castellví, portaveu de la Comissió de Medi ambient del Parlament estatal per Esquerra Plural.
Ignasi Garrigó, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sitges