Puerto Deportivo en el litoral de Girona
El informe analiza el estado de las costas catalanas en el año
2005 gracias a la participación de más de 800 escolares que han
inspeccionado 147 kilómetros de litoral. El informe compara los
datos obtenidos por los voluntarios a lo largo de los 12 años del
proyecto. Se observa que la presencia de los residuos como
envases y bolsas de plástico, latas y sanitarios ha disminuido año
a año, aunque su cantidad sigue siendo muy alta. Por otra parte,
los residuos de grandes dimensiones como son los escombros, las
bolsas de basura y los metales manifiestan una tendencia a
aumentar.
Pese a la tendencia general, el 2005 ha aumentado mucho el
número de envases hallados por kilómetro de costa respecto al año
2004. En el caso de los restos de grandes dimensiones, como bolsas
de basura, escombros y restos de naufragios, el aumento ha sido
espectacular, del 50 % o superior. Esto demuestra que se deberían
aplicar mejores medidas de gestión de los residuos y sensibilizar
sobre un mejor uso público de la franja litoral.
La comparativa por provincias mantiene la costa de Girona
como la más limpia; es de destacar la disminución drástica en el
año 2005 de la presencia de residuos sanitarios. El otro lado de la
moneda es Tarragona, que ha visto dispararse el número de envases y
bolsas de plástico, así como de envases de vidrio, por kilómetro de
playa. Por su parte, la provincia de Barcelona mantiene su alto
nivel de suciedad estable, si bien el número de envases de cartón
encontrados en el 2005 triplica el de 2004. El aumento generalizado
de residuos de grandes dimensiones afecta de un modo similar a las
tres provincias.
Además, el informe radiografía el estado del litoral y las
políticas del Gobierno catalán. Entre sus hallazcos destacan la
saturación de actuaciones desafortunadas que sufre el litoral
catalán, como son los proyectos del Fòrum 2004 y el Plan Delta.
Además, evidencia la saturación del litoral con más del 60% de los
municipios costeros con al menos tres cuartas partes de su franja
litoral urbanizada. Algunas de las agresiones han estado presentes
a lo largo de los 12 años del proyecto Coastwatch, por lo que
parecen ya endémicas: contaminación, regeneración de playas y
extraccion de arenas, emisarios submarinos, los dragados en
puertos, etc. Sin embargo, se detectan mejoras sensibles, como lo
es la entrada en vigor del Plan Director Urbanístico del Sistema
Costero (PDUSC) de la Generalitat de Catalunya.
"El Govern de la Generalitat ha tenido ya suficiente tiempo
para valorar la gravedad de los problemas de la costa: es hora de
que pase a la acción, que debe empezar, por ejemplo, por el el
mantenimiento de la moratoria sobre la construcción de nuevos
puertos deportivos, la salvaguarda de espacios a punto de
urbanizarse, como ocurre con Els Muntanyans II, en Torredembarra,
o la elaboración de la Ley de protección integral del litoral"- ha
declarado Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace en
Catalunya.
La esencia del proyecto Coastwatch ha sido educativa y
participativa y, por supuesto, los datos recabados han servido para
denunciar el estado del litoral. Gracias a su participación en el
proyecto los alumnos de primaria y secundaria, además de
asociaciones de adultos, han podido visualizar la degradación de la
costa en directo y así mejorar su grado de sensibilización. La idea
de Greenpeace ha sido que "lo que se conoce su puede apreciar y
defender"; potenciar esta idea ha sido una función principal del
proyecto.
"A lo largo de estos doce años, gracias a los voluntarios de
Coastwatch hemos dispuesto de una plataforma privilegiada para
seguir el deterioro progresivo de la costa catalana"- ha declarado
Mar Olivar, coordinadora del área de educación de Greenpeace
España.- "La contaminación y degradación de la costa afecta tanto a
los ecosistemas marinos como a nuestra capacidad de
disfrutarlos".
29 noviembre 2005
L'informe Coastwatch de Greenpeace detecta un major nombre de
residus a la costa catalana durant el 2005.
800 escolars catalans han inspeccionat 147 quilòmetres de
litoral per analitzar l'estat de les costes catalanes el 2005
L'organització ecologista Greenpeace ha presentat avui
l'última edició de l'informe Coastwatch: estat del litoral català
2005. S'acomiada així del projecte que ha realitzat durant els
darrers 12 anys amb la participació de més de 2000 voluntaris i
voluntàries.
L'informe analitza l'estat de les costes catanes el 2005
gràcies a la participació de més de 800 escolars que han
inspeccionat 147 quilòmetres de litoral. L'informe compara les
dades obtingudes pels voluntaris al llarg dels 12 anys del
projecte. S'observa que la presència de residus domèstics com
envasos i borses de plàstic, llandes i sanitaris ha disminuït any
rere any, encara que la seva quantitat segueix sent molt abundant.
Per altra banda, els residus de grans dimensions, com són els
enderrocs, les borses d'escombraries i els metalls, manifesten una
tendència a augmentar.
Malgrat la tendència de disminució progressiva general, el 2005
ha augmentat molt el nombre d'envasos trobats per quilòmetre de
costa respecte del 2004. En el cas dels residus de grans
dimensions, com borses d'escombraries, enderrocs i restes de
naufragis, l'augment ha estat espectacular, del 50 % o superior.
Això demostra que caldria aplicar millors mesures de gestió dels
residus i sensibilitzar sobre un millor ús públic de la franja
litoral.
La comparativa per províncies manté la costa de Girona com
la más neta; és de destacar la disminució dràstica el 2005 de la
presència de residus sanitaris. L'altre cara de la moneda és
Tarragona, que ha vist disparar-se el nombre d'envasos i borses de
plàstic, així com d'envasos de vidre, per quilòmetre de platja. Per
la seva banda, la província de Barcelona manté estable el seu alt
nivell de brutícia, si bé el nombre d'envasos de cartró trobats el
2005 triplica el de 2004. L'augment generalitzat de residus de
grans dimensions afecta d'una manera similar totes les tres
províncies.
A més a més, l'informe radiografia l'estat del litoral i les
polítiques del Govern català. Entre les seves troballes hi
destaquen la saturació d'actuacions desafortunades que sofreix el
litoral català, com són els projectes del Fòrum 2004 i el Pla
Delta. També evidencia la saturació del litoral amb més del 60%
dels municipis costaners amb al menys tres quartes parts de la seva
franja litoral urbanitzada. Algunes de les agressions han estat
presents al llarg dels 12 anys de el projecte Coastwatch, per la
qual cosa semblen ja endèmiques: la contaminació, la regeniració de
platges i l'extracció de sorres, els emissaris submarins, els
dragatges en ports, etc. No obstant això, es detecten millores
sensibles, com ho és l'entrada en vigor del Pla Director Urbanístic
del Sistema Costaner (PDUSC) de la Generalitat de Catalunya.
"El Govern de la Generalitat ha tingut ja prou temps per
valorar la gravetat dels problemes de la costa: és hora que passi a
la acció, que ha de començar, per exemple, pel manteniment de la
moratòria sobre la construcció de nous ports esportius, la
salvaguarda d'espais a punt d'urbanitzar-se, com és el cas de
Muntanyanys II a Torredembarra, o l'elaboració de la Llei de
protecció integral del litoral"- ha declarat Anna Rosa Martínez,
delegada de Greenpeace a Catalunya.
L'essència del projecte Coastwatch ha estat educativa i
participativa i, per descomptat, les dades recaptades han servit
per a denunciar l'estat del litoral. Gràcies la seva participació
en el projecte, els alumnes de primària i secundària, a més a més
d'associacions d'adults, han pogut visualitzar la degradació de la
costa en directe i així millorar el seu grau de sensibilització. La
idea de Greenpeace ha estat que "allò que es coneix es pot apreciar
i defensar"; potenciar-la ha estat una funció principal del
projecte.
"Al llarg d'aquests dotze anys, gràcies als voluntaris de
Coastwatch hem disposat d'una plataforma privilegiada per seguir el
deteriorament progressiu de la costa catalana"- ha declarat Mar
Olivar, coordinadora del área d'educació de Greenpeace Espanya.-
"La contaminació i degradació de la costa afecta tant els
ecosistemes marins com a la nostra capacidad de gaudir-los".