Activistas de Greenpeace en la Plaza del Pilar de Zaragoza, para denunciar que en España (y concretamente en Zaragoza) se están fabricando bombas de racimo que podrían ser vendidas a países en conflicto.
Ese día empezará en Oslo la cumbre en la que se firmará el texto
con los acuerdos tomados en la Conferencia de Dublín del pasado mes
de mayo. Esta cuenta atrás quedará simbólicamente representada en
un contador automático que estará activo en las respectivas páginas
web de las organizaciones.
El pasado mes de mayo 107 gobiernos de todo el mundo adoptaron
por consenso un acuerdo que prohíbe, a partir de la entrada en
vigor del Tratado, la fabricación, uso, posesión, venta y
transferencias de las bombas de racimo que causan un daño
inaceptable a la población civil. Una vez firmado en Oslo, el
Tratado necesitará la posterior ratificación de un mínimo de 30
estados para su entrada en vigor.
Las organizaciones celebran que el gobierno español, a pesar de
ciertas vacilaciones en la Conferencia de Dublín, haya dado un paso
firme y convencido que le llevó, el pasado mes de julio, a aprobar
una moratoria unilateral sobre uso, producción, almacenamiento,
compra y transferencias de este tipo de explosivos. El acuerdo, que
fue presentado en el Parlamento por la Ministra Carme Chacón,
contempla unos plazos y compromisos que, de respetarse, situaría al
gobierno español entre los países líderes en cumplir y implementar
este proceso, incluso antes de haberlo firmado y ratificado
formalmente.
En sintonía con estos compromisos, las organizaciones esperan
que sea el propio Presidente del gobierno, José Luís Rodríguez
Zapatero, el que acuda a la capital noruega el próximo 3 de
diciembre y que corrobore con su firma el compromiso del gobierno
español en este proceso de creación de un nuevo régimen
internacional en materia de desarme.
La Coalición Internacional contra las bombas de racimo (CMC en
sus siglas en inglés) está desplegando una intensa actividad estos
últimos meses. Así, hasta la cumbre de Oslo, se están realizando
diversas Conferencias regionales con la intención de conseguir que
el máximo número de países estén presentes en la capital noruega.
Este es el objetivo de las Conferencias regionales de Sofía,
Bulgaria, Uganda y Laos y de otras que se harán, como la prevista
en Ecuador o el Líbano.
Las bombas en racimo son grandes contenedores que, al ser
lanzados, dispersan decenas o centenares de submuniciones. Que a
primera vista pueden parecer simples latas de refrescos, son en
realidad cargas explosivas que quedan esparcidas por amplias zonas,
en muchos casos habitadas por población civil. De hecho, el 98% de
las victimas que producen estos artefactos son civiles. Por
consiguiente estamos delante de un Tratado que, sin lugar a dudas,
marcará un avance en la defensa y vigencia del derecho
internacional humanitario.
================00000000000000000==================
Comença el compte enrere per a la firma a Oslo del Tractat
Internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió
Las ONG esperen que el President J.L. Rodríguez Zapatero
assisteixi a l'acte protocol·lari el pròxim 3 de desembre
Diumenge, 2 de novembre de 2008. Quan només falta un mes perquè
més de mig centenar de països estampin la seva signatura en el
Tractat Internacional per a la prohibició de les bombes de
dispersió, la Fundació per la Pau, Greenpeace, Justicia i Pau i el
Moviment per la Pau, han iniciat el compte enrere que
finalitzar?nbsp; el pròxim 3 de desembre.
Aquest dia començar?nbsp; a Oslo la cimera on se signar?nbsp; el
text amb els acords presos a la Conferència de Dublín del passat
mes de maig. Aquest compte enrere quedar?nbsp; simbòlicament
representat en un comptador autom?nbsp;tic que estar?nbsp; actiu en
les respectives p?nbsp;gines web de les organitzacions.
El passat mes de maig, 107 governs de tot el món van adoptar per
consens un acord que prohibeix, a partir de l'entrada en vigor del
Tractat, la fabricació, ús, possessió, venda i transferències de
les bombes de dispersió que causen un dany inacceptable a la
població civil. Una vegada signat a Oslo, el Tractat
necessitar?nbsp; la posterior ratificació d'un mínim de 30 estats
per a la seva entrada en vigor.
Les organitzacions celebren que el govern espanyol, malgrat
certes vacil·lacions en la Conferència de Dublín, hagi donat un pas
ferm i convençut que el va dur, el passat mes de juliol, a aprovar
una moratòria unilateral sobre ús, producció, emmagatzematge,
compra i transferències d'aquest tipus d'explosius. L'acord, que va
ser presentat al Parlament per la Ministra Carme Chacón, contempla
uns terminis i compromisos que, si es respecten, situaria el govern
espanyol entre els països capdavanters a complir i implementar
aquest procés, fins i tot abans d'haver-lo signat i ratificat
formalment.
En sintonia amb aquests compromisos, les organitzacions esperen
que sigui el propi President del govern, José Luís Rodríguez
Zapatero, qui acudeixi a la capital noruega el pròxim 3 de desembre
i que corrobori amb la seva signatura el compromís del govern
espanyol en aquest procés de creació d'un nou règim internacional
en matèria de desarmament.
La Coalició Internacional contra les bombes de dispersió (CMC en
les seves sigles en anglès) est?nbsp; desplegant una intensa
activitat aquests últims mesos. Així, fins la cimera d'Oslo,
s'estan realitzant diverses Conferències regionals amb la intenció
d'aconseguir que el m?nbsp;xim nombre de països estiguin presents a
la capital noruega. Aquest és l'objectiu de les Conferències
regionals de Sofia, Bulg?nbsp;ria, Uganda i Laos i d'altres que es
faran, com la prevista a Equador o al Líban.
Les bombes de dispersió són grans contenidors que, quan es
llencen, dispersen desenes o centenars de submunicions. Aquestes,
que a primera vista poden semblar simples llaunes de refrescs, són
en realitat c?nbsp;rregues explosives que queden espargides per
?nbsp;mplies zones, en molts casos habitades per població civil. De
fet, el 98% de les víctimes que produeixen aquests artefactes són
civils. Per tant estem davant d'un Tractat que, sense cap dubte,
marcar?nbsp; un avanç en la defensa i vigència del dret
internacional humanitari